La nostra història
Catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional BCIN pel ministeri de cultura del Govern d'Espanya i com a Bé Cultural BIC per la Generalitat de Catalunya.
En acció des del segle XII
Més de 10.000 cicles lunars defensant el nostre poble
El Castell de Vilarodona es construeix a mitjans del segle XII i en tenim constància des de l'any 1.157. Després de les seves magnífiques muralles i torrasses a l'altell del poble de Vilarodona, s'han escrit episodis crítics en diferents moments de la història del nostre país i en particular nombroses batalles des del segle XIV: va ser assetjat per les tropes de Joan II al 1.462, va participar a la Guerra dels Segadors el 1.647, va ser de nou assetjat i finalment ocupat per tropes Napoleòniques el 1.808, hi va haver intenses lluites a la primera guerra carlina el 1.833 defensant la causa de la reina Maria Cristina, i que culminen en la seva, fins ara, darrera batalla a finals del segle XIX durant la darrera guerra carlina.
La nostra família
viticultors des del 1.689
La família Sanahuja propietària del castell i les seves terres des de ja fa moltes generacions, ha cuidat i restaurat el castell amb el compromís que segueixi tenint una història de llegenda juntament amb les vinyes que l'envolten.
Els orígens de la nostra família es remunten a mitjans del segle XVII en què segons consta ja es dedicaven a la cura del camp en aquesta comarca. Van anar ampliant durant les següents generacions el cultiu de vinyes a les poblacions de Vila-Rodona, Vistabella i el Pla fins a assolir 30 hectàrees de vinyes.
El nostre castell va ser el cup per conservar vins, aiguardents i menjar que elaboraven de les seves terres durant el segle XIX. A principis del XX la crisi de la fil·loxera va obrir un parèntesi en l'elaboració de vins que es va allargar a causa de la guerra civil espanyola.
Finals del segle XX
Rescatat de l'oblit
L'ànima somiadora va ser Conchita Sanahuja Junqué, primera propietària dona, sensible i compromesa va ser qui va rescatar el nostre castell malgrat les dificultats dels temps que va haver de viure per mantenir-lo després de la guerra civil espanyola.
El seu fill Enrique Pifarré Sanahuja, va ser qui va tornar l'esplendor a la nostra finca finançant una completa restauració tal com reflecteix la fotografia feta al 1.968.
Avui la dotzena generació continua la tradició familiar de respecte i compromís amb aquesta terra.
